| Museo |
Museo de Mallorca
|
| Inventario |
DA05/09/014
|
| Clasificación Genérica |
Arts plàstiques
|
| Objeto/Documento |
Retaule
|
| Autor/a |
Terrencs, Pere (A) (act. 1479-1528) Escuela/Taller: Gòtic (Estil)
|
| Título |
Sant Gabriel
|
| Materia/Soporte |
Taula
|
| Técnica |
Pintura al tremp
|
| Dimensiones |
Alçària = 208 cm; Amplària = 65 cm
|
| Descripción |
Restes d´un retaule del qual es conserven la taula central i la lateral esquerra. S´han perdut el lateral dret, que representava Maria Anunciada, i la cimera, la qual podia haver representat la Crucifixió o la Trinitat. No sembla haver tengut predel·la. No s´ha conservat l´estructura arquitectònica del retaule, llevat d´un fragment de motllura sobre aquesta taula lateral. La distribució de la capa pictòrica indica sense cap dubte que cada una de les dues taules conservades es manté íntegra.
Taula lateral esquerra del retaule que representa sant Gabriel, el qual devia composar l´Anunciació juntament amb la Verge de la perduda taula lateral dreta. El quart superior de la taula és un fons blau amb estels daurats. Sota un arc conopial aplicat, decorat amb fulles de cardina i rematat amb un gran floró, s´emmarca la figura allargada i esvelta de l´arcàngel, amb fons daurat. Es gira en tres quart cap a la dreta, descalç, dempeus sobre el trespol enrajolat, iniciant una genuflexió impossible dels dos genolls. Amb la mà esquerra sosté un ceptre amb una filactèria mig enroscada que reprodueix la salutació "Ave gratia plena Dominus tecum"; amb l´índex de la mà dreta apunta cap a la Verge de la desapareguda taula parella. La llarga cabellera molt estirada i aferrada a la closca, cau amb rínxols caragolats, rossos, per sobre les espatlles, adornada amb un joiell fermat amb una cinta vermella i rematat per una creu sobre el front. El coll és llarg i delicat, la cara ovalada i angulosa, amb els trets característics que Pere Terrencs dóna als seus personatges. Destaca la transparència i finesa de la pell, els ulls clars i l´aspecte escultòric de la fisonomia. Vesteix alba d´un blanc nacrat, recollida a la cintura amb molts plecs, angulosos, també a les mànigues, amples, que s´estrenyen cap el puny. Es cobreix amb capa pluvial de color carmí intens a l´exterior i verd a l´interior, que cau fins als peus amb grans plecs feixucs i angulosos, conformant una mandorla, i s´ajusta sobre el pit amb un magnífic tancador lobulat, el que esdevé característica de Terrencs. De l´esquena surten les grans ales esteses molt fosques, verdoses a les voreres, molt clares i precises les plomes interiors, emmarquen el cap de l´àngel. El rostre és estereotipat, alhora dolç i suau.
El terra va decorat amb rajoles del tipus corrent a la València del segle XV, que aquí va alternant una forma quatrilobulada amb fulles inscrites, amb una cartella, en negre-manganès.
El dibuix és molt precís i cuidat; les reflectografies mostren els traços vigorosos i segurs de la preparació al carbonet. L´efecte de volum s´aconsegueix ombrejant certes zones de manera molt convencional. S´ha de remarcar l´idealisme i alhora la intenció realista de la pintura, que es manifesta sobretot en la minuciositat i la cura amb les quals s´han volgut figurar els trets anatòmics, tanmateix encarcarats.
|
| Iconografia |
Santa Aina; Redempció; Redempció
|
| Datación |
1500[BP][ca]
|
| Contexto Cultural/Estilo |
Gòtic flamenc
|
| Descriptores Onomásticos |
Martí Torner
Pere Terrencs
|
| Descriptores Geográficos |
Mallorca
|
| Lugar de Procedencia |
Alaró
|
| Lugar Específico/Yacimiento |
Esglèsia parroquial de Sant Bartomeu d´Alaró, Capella de Santa Aina
|
| Historia del Objeto |
No es coneixen documents sobre l´encàrrec o la fàbrica del retaule. L´acta de la segona visita pastoral ordenada pel bisbe Diego de Arnedo (1565) esmenta l´altar de santa Aina i el qualifica com a Bene. Es degué retirar de la capella per a la qual es va pintar ben avançat el segle XVIII, renovada ja l´església la qual des del gòtic del segle XIV s´havia ampliat i transformat al gust del barroc tardà.
El rector de l´església parroquial d´Alaró, Joan Lladó, en deixar el càrrec l´any 1879 es va endur les dues taules, la que representa santa Aina amb la Verge i Jesús i aquesta de l´arcàngel Gabriel, a Ciutat. En principi varen estar dipositades en el col·legi de la Sapiència, primera seu del Museu Arqueològic Lul·lià i també figuraren a les posteriors seus. Quan s´escindiren les col·leccions diocesanes i les de la Societat Arqueològica Lul·liana, tot i que aquestes taules figuraven com a dipòsit, varen passar al Museu de la Societat Arqueològica Lul·liana i en crear-se el Museu de Mallorca l´any 1961, la Societat Arqueològica Lul·liana les hi va dipositar.
|
| Clasificación Razonada |
Arrelada en la tradició i en les convencions pictòriques medievals gòtiques, palesa la influència directa de la pintura flamenca i els ecos del Renaixement. Cal destacar la rigidesa i alhora l´elegància de la figura i del rostre estereotipat, l´expressivitat a través dels volums i de la plasticitat de les teles, la preocupació per una anatomia que tanmateix no sap resoldre i que construeix amb ombrejats simples, i la provatura d´un lleu escorç.
El contrast entre el vermell, el verd i el blanc fred, la solemnitat de la figura, tanmateix encarcarada, fora de l´espai i del temps, la repetició de la mateixa fórmula per a les fisonomies, el rostre poc expressiu, el dibuix enèrgic i el procediment acurat, l´ús de fórmules i de models preestablerts són alguns dels trets que en conjunt caracteritzen l´obra de Pere Terrencs. Mallorquí de nació, sembla que es va formar a València entre 1479 i 1483 i que va ser el més significat pintor de l´època a Mallorca, on va morir devers el 1528. L´estatge a València el va haver de posar en contacte directe amb els postulats de la pintura flamenca, la influència de la qual resulta palesa en la seva obra. Terrencs va poder rebre la definitiva influència flamenca a través del pintor castellà Alonso de Sedano, actiu a Mallorca entre 1485 i 1490, amb el qual col·laborà. La personalitat artística de Pere Terrencs durant anys s´ha confós amb la figura de Martí Torner, pintor mallorquí establert a València, tot i que no es coneix cap obra ni cap dada de Torner documentada a Mallorca.
La representació de sant Gabriel es pot relacionar directament amb l´àngel de l´Anunciació de les portes que Roderic d´Osona va pintar en el tríptic de la Mare de Déu de Montserrat d´Acqui Terme (1476-1477), possiblement a partir de les traces preparades per Bartolomé Bermejo. Altres detalls de l´àngel es podrien inspirar en obres valencianes com és ara el sant Gabriel de l´Anunciació que Jacomart pintà pel convent de Sant Domingo de València. La iconografia de l´arcàngel Gabriel es vincula també amb el reflex de Flandes.
El retaule del qual formava part aquesta peça fa referència a la Redempció: la pera remet a l´arbre del paradís; amb l´Anunciació s´acompleix la promesa divina d´un Salvador; santa Aina com a mare de Maria va tenir la consideració de corredemptora; la Mare de Déu i Jesús. Sembla que aquesta iconografia s´estén el segle XV des d´Alemanya i Països Baixos per tot Europa.
La taula central del retaule del qual formava part aquesta té el NIG DA05/09/015.
|
| Bibliografía |
LLOMPART MORAGUES, Gabriel. La pintura medieval mallorquina. Su entorno cultural y su iconografía, vol. 3. Palma: 1978. pag. 161-162.
LLOMPART, G.. La pintura gòtica a Mallorca. Palma: Ajuntament de Palma, 1987.
MARCÓ, J.; MATEU, A.; RIERA, J.. L´esglèsia d´Alaró. Palma: 1998. p. 18 i 90-94.
POST, Chandler Rathfon. A history of spanish painting, vol. 6/II. 1930. pag. 474-476.
ROSSELLÓ BORDOY, G.. Museo de Mallorca. Salas de Arte Medieval. Madrid: 1976. pag. 39.
ROSSELLÓ BORDOY, Guillermo; ALOMAR ESTEVE, Antoni; SÁNCHEZ CUENCA, Felipe. Pintura gótica mallorquina : Exposición de las obras restauradas por la fundación Juan March. Madrid: Dirección General de Bellas Artes, 1965.
SABATER REBASSA, Sebastiana M.. La pintura mallorquina del segle XV. Palma: Conselleria de Cultura del Govern Balear, 2002. p. 364-368, 413.
|
| Catalogación |
Palou Sampol, Joana Maria
|
